Encant Mariner
El mar és una de les principals fonts de riquesa del Baix Empordà. El seu aprofitament no només ha estat vital durant segles per a l’economia de la comarca, sinó que les feines pesqueres, així com els habitants de la costa i el seu estil de vida, han contribuït decisivament a configurar la identitat baix-empordanesa.
L’estreta relació amb la mar i els fenòmens meteorològics que hi tenen lloc és el substrat d’una cultura pròpia, la marinera, amb parlars, creences i rituals propis. Una de les seves manifestacions més conegudes és la cançó de taverna, un gènere musical que plasma la vida i visió del món de la gent de la Costa Brava.
“Mare, vull ser pescador
vull ser pescador i no frare
que sóc fill de pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes salades.
Mare vull fer-me a la mar.
Mare vull fer-me a la mar
i que em bressin les onades”.
Mare, vull ser pescador, del grup de Calella de Palafrugell Port Bo.
-
Foto: Manel RVEdipress
Els pescadors i les diferents tipologies d’embarcacions que empraven han estat, durant segles, un element destacat del paisatge marítim. Les tècniques i guarniments de pesca –les xarxes, les nanses, els hams– són característics de cada territori pesquer, adaptats al litoral i a les captures disponibles. Ja sigui prop de la costa o mar endins, la pesca representa el lligam primigeni entre la població del Baix Empordà i el Mediterrani.
-
Foto: Arxiu Imatges PTCBG
El descens de l’amenaça dels pirates va propiciar l’aparició de nuclis pesquers arran de mar. Aquestes barriades, construïdes als racons més accessibles de la costa i impregnades de salabror, eren de cases humils, agrupades en carrers estrets. Als pobles més importants, la notorietat de la pesca es va plasmar a les llotges, que van adquirir una gran rellevància i que, en el cas de Palamós, continuen funcionant. A les cales més aïllades s’hi van fer barraques, petites edificacions funcionals per guardar barques i estris.
-
Foto: Manel RVEdipress
Un dels llegats més importants de la tradició pesquera és la gastronomia. La cuina marinera, nascuda de la necessitat d’alimentar-se durant les llargues jornades feinejant a la mar i en terra, combina la senzillesa de les elaboracions amb la frescor dels ingredients. La transmissió de receptes i preparacions ha possibilitat que en l’actualitat la cuina marinera es mantingui i s’enriqueixi amb les aportacions de la innovació gastronòmica.
