Vés al contingut

Setmana Santa

  • la dansa de la mort. Els quatre esquelets que ballen

    La Setmana Santa és la principal festivitat de la religió cristiana, en què es recorden els últims dies de vida de Jesucrist i la seva mort i posterior resurrecció. Els actes comencen el Divendres de Dolors i el Diumenge de Rams, tot i que el plat fort és la setmana següent. El Dijous Sant, el dijous de Setmana Santa, es commemora el Sant Sopar i es celebren diferents festivitats arreu de la comarca com la Dansa de la mort a Verges. Aquest és seguit pel Divendres Sant, dia en que se celebren gran part de les processons. Tres dies després, es clou la Setmana Santa amb la celebració de Diumenge i Dilluns de Pasqua, que simbolitza la Resurrecció de Crist.

    Els actes típics de la Setmana Santa, a banda de les misses específiques, són les processons, durant les quals les confraries de religiosos transporten figures religioses. Sovint, les processons s’acompanyen de desfilades de manaies, que recreen els soldats romans. També es representen arreu obres de teatre litúrgic que retraten els darrers dies de Crist, conegudes com Passions.

    Un altre element característic de la Setmana Santa és la mona de Pasqua, dolç que els padrins regalen als fillols i que es consumeix el darrer dia del període festiu.

    La celebració de la Setmana Santa presenta alguns elements propis al Baix Empordà. Per exemple, és tradicional l’elaboració i consum de brunyols –i no pas bunyols– durant la Quaresma i especialment per Setmana Santa. Es tracta d’unes pastes dolces, amb forma d’esfera aixafada i de textura compacta, que tenen en l’aroma de matafaluga i l’absència de forat –en contrast amb altres dolços similars– el seu tret diferencial.

    Entre les tradicions autòctones del Baix Empordà destaca la Processó de Verges, que transcorre pels carrers del nucli antic d’aquest poble. Ha esdevingut famosa gràcies a un dels seus passos, la Dansa de la Mort, en què cinc personatges vestits d’esquelets ballen al so d’un tabal i simbolitzen, amb diversos atributs, la implacabilitat i finitud del temps. La singularitat d’aquesta dansa macabra, d’origen medieval, li ha valgut la consideració de Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

    D’altra banda, al poble de Bellcaire d’Empordà s’organitza durant la Setmana Santa l’espectacle Bandera de Catalunya, basat en l’obra homònima escrita per Esteve Albert i representat per primer cop el 1979. L’esdeveniment recrea la fi del comtat d’Empúries.

    COMPARTEIX A LES XARXES SOCIALS: