Sardanes i cobles

• 

  Les places dels pobles i ciutats són l’hàbitat natural de la sardana, dansa nacional de Catalunya, l’origen de la qual es perd en el temps. Com tota manifestació popular però, ha evolucionat amb el temps, gràcies a la intervenció de personatges com Pep Ventura (Alcalá la Real, 1817 – Figueres, 1875), que li va donar prestigi i riquesa musical, o el compositor Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875 – 1825), que hi va contribuir amb un estil propi contextualitzat en els anys del modernisme, entre molts d’altres.

  Les ballades, que se celebren tot l’any en festes majors i altres dates assenyalades, permeten apreciar la qualitat de les composicions i viure el sentiment de comunitat que es genera.

  L’Empordà és un dels territoris sardanístics de referència; de fet, és des d’aquí que la dansa es va popularitzar i estendre a les comarques veïnes. La gran majorita de pobles baix-empordanesos tenien a mitjans del segle XIX i fins el segle XX la seva pròpia cobla, la formació tradicional que interpreta les sardanes, i algunes d’aquestes es mantenen fins avui, amb una llarga trajectòria que sobrepassa el segle de la seva creació. En són exemple la cobla de Els Montgrins (Torroella de Montgrí), fundada al 1884, o La Principal de la Bisbal (La Bisbal d’Empordà), fundada al 1888 i considerada cobla oficial de la Generalitat de Catalunya.

  Més enllà de passejar pels carrers baix-empordanesos i descobrir la seva cultura i tradició musical o d’assistir en alguna de les moltes manifestacions musicals que es celebren, el Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí) ofereix la possibilitat de conèixer les músiques pròpies del territori, amb una exposició permanent destinada a conèixer el paper predominant de la sardana i la cobla.

  Per últim, és imprescindible mencionar una de les sardanes més conegudes al nostre territori, l’Empordà, composta per Enric Morera (Barcelona, 1865 – 1942) l’any 1908, inspirada en un poema de Joan Maragall.

  • Imprimir

  COMPARTEIX A LES XARXES SOCIALS: