Carmen Amaya
-
Foto: Josep Carreras
Nota biogràfica
Carmen Amaya i Amaya (Barcelona, 1913 – Begur, 1963) va néixer al si d’una família gitana del barri barceloní del Somorrostro. Des de ben petita, la seva vida va estar lligada al ball i a la cultura flamenca. Els seus inicis en la dansa cal cercar-los a les tavernes de la capital catalana, on ballava acompanyada del seu pare, que era guitarrista. Va començar a cridar l’atenció entre el públic barceloní, fins que es va incorporar a la companyia de Raquel Meller a finals dels anys vint. El 1929 va actuar a París, i a partir de llavors va saltar a la fama mundial. La bailaora encadenava gires i espectacles per Europa, Sud-Amèrica, els Estats Units i el nord d’Àfrica amb la participació en diverses pel·lícules espanyoles, llatinoamericanes, estatunidenques i franceses.
Casada des del 1952 amb el santanderí Juan Antonio Agüero, al tram final de la seva vida va voler disposar d’un espai tranquil on descansar entre els seus compromisos artístics. El lloc escollit va ser el mas d’en Pinc, a Begur, que Amaya va conèixer a través del seu representant. La bailaora va viure els seus últims anys en aquest poble del Baix Empordà, on va deixar empremta gràcies a la seva implicació en actes de la vila.Estil i espectacles
Carmen Amaya va redefinir el ball flamenc a partir d’un estil apassionat, instintiu, fruit d’haver après a ballar de manera autodidacta. L’emoció, la tensió i la llibertat de moviments caracteritzaven una forma de ballar que trencava els motllos del paper de la dona en el ball flamenc, fins llavors molt més discret i encotillat. Va destacar en el zapateado, un pas en el qual excel·lia en tècnica i velocitat, i que algunes vegades ballava vestint uns pantalons, en lloc de l’habitual traje defaralaes.
La personalitat artística d’Amaya la va convertir en una artista reclamada pel públic d’arreu del món. Entre els escenaris de prestigi en què va actuar, es poden destacar el Teatre de la Zarzuela (Madrid), el Teatre dels Camps Elisis (París), el Carnegie Hall (Nova York) i el Hollywood Bowl (Los Angeles), entre altres. D’altra banda, Amaya va actuar en pel·lícules com La Bodega (1929), María de la O (1936), SeeMyLawyer (1945) i Los Tarantos (1963). -
Foto: Josep Carreras
Amaya i el Baix Empordà
Tornant d’una gira per Amèrica i Europa, Carmen Amaya va arribar a Begur el 1961 i es va instal·lar al mas d’en Pinc, un mas fortificat del segle XVII. El caràcter generós de l’artista i la seva predisposició a implicar-se en les iniciatives de la vila va despertar la simpatia de la gent de Begur. Una bona prova del tarannà d’Amaya és l’organització d’un festival benèfic a Begur per recaptar diners per il·luminar el castell del poble. Aquella va ser la darrera ocasió en què va ballar en públic. El 19 de novembre de 1963, just l’endemà d’ésser anomenada filla adoptiva de Begur, l’artista va morir al mas d’en Pinc. Va ser enterrada al cementiri de Begur, tot i que un temps després les despulles es van traslladar a Santander per voluntat del seu vidu.
El mas d’en Pinc –propietat municipal des de 1965– acull una exposició permanent en homenatge a la bailaora. El 2018, l’Associació de Comerç i Turisme de Begur va impulsar un festival d’homenatge a Amaya, amb actuacions i activitats relacionades amb el ball flamenc.
