La música arreu del Baix Empordà

• 

  Les primeres manifestacions musicals apareixen lligades a l’àmbit religiós i, des de llavors, han evolucionat tal com ho ha fet la societat baix-empordanesa, adaptant-se als seus costums i tradicions. Cobles, orquestres, corals, cançons de taverna, havaneres i, més recentment, concerts i festivals de rock, jazz i pop… La música, en totes les seves manifestacions, esdevé un tret distintiu de la nostra gent i dels seus pobles, arribant a tots els racons de la comarca.

  És indiscutible el prestigi musical associat a Torroella de Montgrí, que ja al segle XIX va ser bressol de grans exponents de la cobla, com Pere Rigau (Torroella de Montgrí, 1868 – 1909), fundador de Els Montgrins, o Vicenç Bou (Torroella de Montgrí, 1885 – 1962), qui el va substituir posteriorment i va tenir un destacat paper en l’expansió de la sardana.

  Aquesta esplendor musical arribava també a Verges on pràcticament es podia trobar, no fa tants anys, un músic a cada carrer. Diuen que el poble tenia la seva pròpia banda sonora, al so de trombons, pianos, clarinets, trompetes, flabiols, flautes i violins.

  I aquesta mateixa dedicació a la música desprenen tots els racons de La Bisbal d’Empordà, centre neuràlgic musical a la comarca. Encara avui en dia hi neixen molts cantats i grups musicals, refermant que l’ofici de músic es troba en la genètica bisbalenca.

  Tornant als segles passats, la cultura i l’educació no era d’accés tothom i la música era una de les poques manifestacions culturals que estaven a l’abast de les classes treballadores. Així doncs, en un territori d’important dedicació a la indústria surera, molts begurencs, palafrugellencs i palamosins, entre d’altres, s’endinsaven en la música per vocació, com a distracció del seu dia a dia.

  N’és clar exemple Calonge i Sant Antoni, vila natal de l’anomenat príncep de la tenora, Ricard Viladesau (Calonge, 1918 – Barcelona, 2005), i amb més de 80 músics calongins confirmats, molts d’ells deixebles del mestre Josep Sardó (Calonge, 1848 – 1893).

  Com no podia ser d’altra manera, la música també va dominar la Vall d’Aro, on encara avui en dia es conserva el llegat dels balls dels diumenges i les orquestres de les festes populars. Els actuals festivals, discoteques i carnavals, neixen precisament d’aquest passat musical, transformat ràpidament per l’arribada del turisme als anys cinquanta, que va fer aflorar els actes i concerts vora el mar.

  Queda palès, doncs, que del nord al sud de la comarca, de la costa a l’interior, arreu del Baix Empordà hi sona música des de moltes dècades passades fins avui en dia, configurant així el caràcter empordanès que ens caracteritza.

  • Imprimir

  COMPARTEIX A LES XARXES SOCIALS: