Lluís Llach
-
Foto: Ajuntament de Verges
Nota biogràfica
Lluís Llach i Grande (Girona, 1948) és el cantautor contemporani català més important, no només gràcies a una llarga trajectòria musical, sinó també a la vinculació amb causes polítiques, socials i nacionals. Fill de la vila baix-empordanesa de Verges, Llach és un referent artístic i polític de la segona meitat del segle XX a Catalunya. Va iniciar la seva carrera com a cantautor a finals dels seixanta, al col·lectiu Els Setze Jutges, que agrupava diversos músics de la Nova Cançó. Va començar a tenir ressò arran de participar en recitals i concerts, i algunes de les seves primeres composicions, com L’Estaca, aviat van despertar tant l’aprovació del públic com la desaprovació de la censura del règim franquista. Durant la dictadura va exiliar-se un temps a París, on va tocar en diverses ocasions a l’emblemàtic teatre Olympia. Des de la capital francesa, la popularitat de Llach va continuar creixent i va esdevenir internacional arran de concerts a països com Bèlgica, Alemanya i Mèxic.
De tornada a Catalunya i en plena transició democràtica, actuacions com els recitals al Palau d’Esports de Montjuïc el 1976 o el concert al Liceu del 1979 certificaven la importància de la música i lletres de Llach per a milers de catalans. Uns anys després, el 1985, l’actuació al Camp Nou davant més de 100.000 espectadors va esdevenir la més multitudinària del cantautor. Llach va encadenar discos, concerts i col·laboracions fins el 2007, quan va decidir retirar-se dels escenaris. El cantautor va posar punt final a la seva carrera amb dos concerts de comiat a Verges. Després d’aquestes actuacions, Llach ha tornat a tocar en públic de manera molt puntual, i s’ha centrat a aprofundir en altres facetes com la literària, la política i la filantròpica.Obra
Llach va conèixer la música a través de la seva mare i va iniciar-se tocant la guitarra i, posteriorment, el piano. A finals dels seixanta, inspirat en la chanson francesa de cantautors com Jacques Brel, va començar a escriure i compondre. Llach ha desenvolupat una personalitat musical que uneix sensibilitat, lirisme, crítica i reivindicació. El compromís ha estat una constant en la discografia de l’artista. Sol amb la guitarra o el piano, o acompanyat d’una banda, Llach ha llegat desenes de cançons. Algunes, sobretot les lligades a les lluites per la llibertat, han esdevingut himnes de la música popular contemporània de Catalunya: L’Estaca, Itaca, La Gallineta, Venim del nord, venim del sud… Al llarg de la seva carrera, Llach ha col·laborat amb molts músics i artistes. Destaca el treball conjunt amb Miquel Martí Pol, de qui va ser amic fins la mort del poeta el 2003. Aquesta estreta relació va donar lloc a discos com Ara mateix, Un pont de mar blava i Món Porrera.
-
Foto: Ajuntament de Verges
Lluís Llach i el Baix Empordà
D’una manera o altra, Llach ha tingut sempre present la seva vila natal, Verges, situada al nord-oest del Baix Empordà. La seva trajectòria, de fet, comença i s’acaba aquí: amb els primers acords de guitarra i la darrera aparició en un escenari després de 40 anys de carrera. Verges ha estat un motiu d’inspiració per a Llach, fins al punt de dedicar-li un disc sencer, titulat Verges 50 (1980). La cançó més coneguda de l’àlbum és País petit, que conté els recordats versos “El meu país és tan petit / que des de dalt d’un campanar / sempre es pot veure el campanar veí”, que es refereixen al paisatge i els pobles del Terraprim. Anys després, amb motiu de la seva retirada, Llach va dedicar a la població la peça Verges 2007, que tanca el disc homònim que es va enregistrar durant els dos concerts de comiat.
Actualment, el Centre de Visitants Verges 50 – Punt d’Informació Turística, que es troba ubicat a l’edifici de Can Punton, rendeix un petit homenatge a la figura de Lluís Llach. I al restaurant Mas Pi, s’hi conserva el piano des d’on composà la mítica cançó de l’estaca.
A part de Verges, Llach també té relació amb Parlavà, un altre dels seus llocs de residència. Mentre hi vivia, Llach va enregistrar-hi el disc Torna aviat (1991) i va forjar l’amistat amb Miquel Martí i Pol a través d’intercanvis epistolars i jornades de treball conjunt.
