Consell Comarcal del Baix Empordà Accés ràpid a les àrees del Consell Comarcal
   
Català Castellano English Deutsche Deutsche
Situació geogràfica Territori i patrimoni natural Turisme actiu Cultura Gastronomia Allotjament Agenda d'activitats Recomanacions Publicacions Qualitat
+ informació
Els vestigis més antics trobats a la nostra comarca es remunten al paleolític inferior i corresponen a les restes trobades en coves del massís del Montgrí. L'època prehistòrica es caracteritza per l'ocupació de llocs elevats, com els poblats neolítics de la Fonollera o Puig Mascaró, ja que a la plana el delta del Ter formava aiguamolls, estanys i zones inundables. A la zona de les Gavarres i de l'Ardenya es conserven les restes d'una gran quantitat de dòlmens, menhirs i diferents sepulcres megalítics que han perdurat des de l'edat de bronze.
La civilització més ben coneguda és la dels ibers, que a partir del segle VIII aC es desenvolupà en una part de la península Ibèrica. La tribu o poble que habitava les nostres terres eren els indigets. Dels vestigis arqueològics que se n'han trobat fins ara cal destacar, per les seves impressionants muralles, la seva extensió i les troballes realitzades, la ciutat ibèrica d'Ullastret. Aquesta civilització va quedar profundament marcada al segle VI aC per l'arribada dels grecs, que fundaren la ciutat d'Empúries. La funció comercial d'aquest establiment provocà una intensificació dels conreus entre els ibers i l'adopció d'elements culturals dels foceus. Molt diferent fou el contacte amb els romans, a final del segle III aC. L'arribada de les seves tropes significà, a llarg termini, un veritable canvi en tots els sentits, i els ibers quedaren totalment absorbits en la xarxa administrativa, econòmica i social de l'Imperi romà. Els poblats encimbellats dels indigets anaren desapareixent i s'imposà un nou sistema d'explotació del camp per mitjà de vil·les, grans edificis dedicats a l'explotació del territori a costa de mà d'obra esclava. A les nostres terres en trobem diversos testimonis: la vil·la de Pla de Palol a Platja d'Aro, Vilarenys (Vall-llobrega)...
La crisi i caiguda de l'Imperi romà provocà el desmembrament de tota la xarxa creada per la seva administració. La zona va patir les invasions i els atacs dels anomenats bàrbars. Al segle VI fou conquerida pels visigots, que van deixar poca petjada en les nostres terres i foren substituïts al segle VIII pels àrabs. El rei carolingi Carlemany frenà, però, l'avanç musulmà, i el Baix Empordà passà a formar part d'una terra de ningú, destinada a contenir els atacs dels dos bàndols, anomenada Marca Hispànica. El territori es dividí en una sèrie de comtats dominats per un senyor feudal que jurava fidelitat al rei franc. Al segle XI aC, aquests senyors ja no juraven fidelitat a ningú. Gran part del territori de l'actual Baix Empordà formava part del comtat d'Empúries. La seva història ens parla d'una sèrie de senyors molt bel·licosos els actes dels quals causaren grans patiments entre els seus pobres súbdits.
L'època medieval fou especialment intensa pel que fa a guerres, conquestes i fets. El comte de Barcelona s'alçà per sobre dels altres i passà a ser el rei; la resta de senyors feudals, com el nostre, li juraren fidelitat com a vassalls. Amb ell i el comte d'Empúries, homes de l'Empordà anaren a la conquesta de Mallorca (repoblada amb empordanesos de la costa) i València, i es llançaren a l'aventura del Mediterrani, que els portà a conquerir Sardenya, Sicília, Nàpols i fins i tot Atenes i Neopàtria.
Però la vida del poble era molt dura: les nombroses exaccions a què tenien dret els senyors; les pestes i epidèmies, que provocaven grans mortaldats en la població; els atacs dels corsaris i pirates, que des del segle XI no pararen d'amenaçar les nostres costes, i les inundacions i els fenòmens atmosfèrics els feien la vida realment molt difícil.
El 1486, el rei català dictà la Sentència Arbitral de Guadalupe, que anul·lava els mals usos i que simbòlicament fou la fi del feudalisme. Tot i amb això, el descontentament al camp es mantenia i va desembocar en un seguit de guerres a final del segle XV.
Al segle XVI s'experimentà un cert redreçament econòmic per part de la pagesia que tenia terres, el nombre de masies s'incrementà i es produí un cert augment de població. Però els pagesos pobres i sense terres i un cert nombre de la noblesa rural que havia quedat desafavorida estaven descontents amb la seva situació. Alguns homes s'aixecaren en protesta, realitzant atacs i robatoris pel seu compte; són els anomenats bandolers. A les nostres terres hi hagué dos bàndols especialment famosos: el del senyor de Vulpellac i el del senyor de Castell d'Empordà i Sant Feliu de la Garriga.
El segle XVII fou un segle malauradament molt intens en desgràcies (arribada de més pestes, la Guerra dels Segadors, plagues...), que provocaren un descens de població parcialment compensat per l'arribada d'emigració occitana fugida de les guerres de religió franceses. Els conflictes armats havien comportat la presència d'exèrcits que representaven una càrrega per al poble, el qual feines tenia a sobreviure. El 1689 es produí la invasió francesa del mariscal Noailles, i els anys 1702-14, la Guerra de Successió espanyola, que finalitzà amb la pèrdua de llibertats catalanes pel Decret de Nova Planta. El Baix Empordà passà a formar part del corregimiento de Girona.
Al segle XVIII, un cert espai de tranquil·litat va propiciar la recuperació de l'economia. L'autorització del comerç amb Amèrica als catalans i la progressiva desaparició dels pirates van facilitar la construcció de grans masies al camp (assecament d'estanys, canals per al regadiu...), la reactivació dels menestrals a les viles i, de retruc, dels mercats, i el desenvolupament de les poblacions litorals, que es convertiren en ports de sortida dels productes locals cap a Amèrica.
A finals del segle XVIII, però, va tenir lloc la Guerra Gran, que precedí la invasió francesa de Napoleó en la tristament famosa Guerra del Francès (1804-1814).
A mitjan segle XIX es tornà a apreciar una reactivació econòmica i cultural. Republicans, demòcrates, nacionalistes, liberals, associacions recreatives i culturals... van ser els protagonistes de l'anomenada Renaixença, que a l'Empordà també es va deixar notar amb força. En algunes indústries, com la del suro, van aparèixer els primers sindicats de la comarca, i hi va haver en general una gran activació de la vida política.
Aquest bon moment, però, va ser truncat al darrer quart del segle XIX per l'arribada de la fil·loxera, que afectà la majoria de les vinyes empordaneses. La plaga produí a la nostra terra un desastre econòmic i social que desencadenà una de les grans onades d'emigració de catalans a Amèrica. D'aquests emigrants, alguns tornaren a casa nostra a la primeria del segle XX i van ser anomenats popularment indianos o americanos. Al començament del nou segle també es veié afectada la indústria del suro, que va perdre competitivitat en els mercats, a l'igual del sector del corall, que entrà en competència amb el potent mercat italià. A l'Estat espanyol, tot i que no es va veure afectat per la I Guerra Mundial i fins i tot en va treure cert profit, la pèrdua de les colònies, la manca de reactivació econòmica i la forta discrepància política i social van desembocar en la Guerra Civil (1936-39), que acabà amb la pujada al govern del dictador Francisco Franco. El Baix Empordà patí, com la majoria de contrades, els desastres de la guerra i la gran emigració republicana, principalment a França.
La dictadura va mantenir el país en la misèria fins a mitjan segle XX, moment en què s'implantaren una sèrie de mesures que van provocar l'inici d'una incipient recuperació econòmica. A partir dels anys cinquanta es produí l'arribada del turisme i la Costa Brava s'aprofità de l'entrada de divises estrangeres, que va propiciar una reactivació econòmica ara clarament palesa. Però, com sempre, qui més mal parat en sortí fou el medi natural, per la construcció desmesurada en què es va traduir la manca de plans urbanístics coherents i que va fer malbé indrets molt bells del litoral. Per sort, sembla que entre tots, i amb l'arribada de l'estabilitat política, aquesta tendència s'ha aconseguit frenar, i podem gaudir encara de molts indrets bells i llocs autèntics.

> Els pirates i corsaris > Els indians o americans > Els contrabandistes i els camins de... > El món dels tapers > Els extravagants anys cinquanta a la... > El tren petit > + informació
Instagram
rutes GPS Baix Empordà
Marxes i curses
Activitats

Podràs rebre de forma gratuïta al teu correu les principals novetats.
Nom:
E-mail:
Més informació


Consell Comarcal del Baix Empordà
C/Tarongers, 12 · Tel. 972 642 310 · 17100 La Bisbal d'Empordà · turisme@baixemporda.cat - Google+
© 2006-2007 Consell Comarcal del Baix Empordà
disseny web comunicatek
Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local